Ja torno a ser aquí davant, enfrontant-me a quedar-me en blanc. Al precipici. Al buit etern. Al fracàs. A l'infern. Enfrontant-me a tot el que hem de ser, però potser no podem. Potser tampoc ho volem. A la idea de guanyar. D'obtenir el trofeu que s'alça per damunt dels demés amb supremacia. El trofeu que et convertiria en el messies pel qui les masses matarien. Pel qui les masses bàsicament pagarien. El millor premi està aquí dins. Per molt que em cremin els dits per saber quants clics tenen els meus escrits, per molt que m'hagin esculpit a dins al pit un neguit dramàtic que em manté encongit i pàl·lid si no em consideren vàlid mira, el millor premi, està aquí dins. Quan el cap i el cor es troben i estoven l'efecte que volen els qui busquen defectes a fora amb l'eufòria d'insectes que oloren les flors quan s'escorren, a córrer, el millor premi està aquí dins. A dins al cap, a dins al cor, dins el cos... córrer fins que el món et digui prou a contracor. Vola per matar les ganes de xocar contra la roca del rancor. Vola encara que sigui amb ales de paper sense rodes ni motor. Treu el fetge per la boca com després de fer l'amor. Fes-ho per tu perquè el millor premi... Perquè sí, la vida va de premis, de recompenses, d'èxits de penes, de càstigs. D'aguantar comentaris sarcastics, encaixar en escenaris de plàstic, la vida a vegades fa fàstic, però això també s'ha de dir. Per mi, el millor premi és dir. Dir el que sents, expandir el present, obeir a l'instint i perseguir els intents. No callar per por de provocar un incendi, llum de foc. Un incendi savi pot ser un nou enfoc. En blanc. Semblant a la fina línia entre el final i el començament. A on s'acaben les velles idees i comença el renaixement. Un full en blanc a on poder-nos tornar a equivocar, on recuperar avantatge en l'equilibri de la prova i l'error. Per la finestra es veuen caure les fulles al mateix temps que el món s'eixuga. Res s'atura i tot sembla normal. El pes satura. Quan més em miro dintre més em pesa la tortura de mentir-me amb aquest regal. El millor premi és un final.

On serà el meu camí? Potser està per aquí. On serà el meu destí? Potser està aquí dins. Quan podré descobrir pistes pel camí. Quan sabré què seguir, poder decidir. Quan els somnis encara s’encenen. Quan els somnis encara son. Son el foc per desfer les cadenes ara sí. Quan els somnis encara s’encenen. Ara sí que sóc jo. Ara sí que sóc jo. Ara sí que sóc jo. On serà el meu camí? Potser està per aquí. Tu t’allunyes i esperes que la sort estigui amb mi i que sigui feliç. Les parets envolten la ment de qui colla grillets freds al lament calent. L’aigua colpeja com un glop glaçat a les dents. fent neteja fa net. El terra rellisca i… Quan els somnis encara s’encenen. Quan els somnis encara son. Son el foc per desfer les cadenes ara sí. Quan els somnis encara s’encenen. Ara sí que sóc jo. Ara sí que sóc jo. Ara sí que sóc jo.

Ningú s’ha inventat les estrelles, el vent la pluja o el cel. Serem el que volguem aprendre. Perdrem tot el que tirem per terra. Ho faré bé, ho tornaré a fer. Ho faré per tu. Ho faré per mi. Deixar-me endur. Posar el camí que em porta lluny sentint-me aqui. És que voler és qüestió de fe i els sentiments son el perquè. No se res però amb tu estic millor. Ningú ha ressorgit de les cendres. Qui sap si ens estan esperant. La fe també és saber desprendre’s de tot el que anem inventat. Ho faré bé, ho tornaré a fer. Ho faré per tu. Ho faré per mi. Deixar-me endur. Posar el camí que em porta lluny sentint-me aqui. És que voler és qüestió de fe i els sentiments son el perquè. No se res però amb tu estic millor. Ningú s’ha inventat les estrelles, el vent la pluja o el cel. Serem el que volguem aprendre. Perdrem tot el que tirem per terra.