Cau la nit i les estrelles em pessiguen quan s'apaguen sobre meu i m'envernissen la pell amb les guspires. Despullat sobre una roca. Refredat, fet una sopa. Observant com les mentides on ben vives, mala cosa. Com la força del temps que arrossega tots els intents. No val la pena lluitar contra aquesta corrent. Cal aprendre a flotar per navegar pel present i naufragar i reflotar i naufragar i reflotar. Amb la mirada perduda em fixo millor en els detalls que no es poden mirar. Busco la meva aventura, em pixo sobre les pedres que em volen llençar. Canvia la cara, la vida no para per molt que ta mare t'ho vulgui amagar, però no m'hi capfico si m'hi identifico. La vida no sempre és bonica i ja, vull ser aquell nou home que s'ha sabut escoltar i regirar les meves fòbies fins a fer-les col·lapsar. Vull veure les onades emportar-se les petjades aclarint d'una vegada que tots n'hem sigut culpables. Vull conduir les pateres del destí. Decidir per mi com patir o poder-me destruir si vull.
On és el camí, el camí de la felicitat? On és el camí?

On és el camí, el camí de la felicitat? On porta el destí? El destí se m'emporta a mi. On puc escoltar, escoltar tan sols la veritat? Jo no sé patir, sé patir fins a defallir. On és el camí, el camí de la felicitat? On porta el destí? El destí se m'emporta a mi. On puc escoltar, escoltar tan sols la veritat? Jo no sé patir, sé patir fins a defallir.

Quan cau la nit sonen campanes que repiquen dintre meu que, que em desvetllen i desfan tota la neu. I em plantejo coses rares com escriure sobre un deu. Sento que aquest cos no és meu. I que aquesta llibertat no és de veritat i no és pecat el dubte. L'error és evitar fer-se preguntes i deixar-se portar sense pensar. La humanitat és bruta. Alguna cosa ha de canviar per poder tornar a gaudir d'aquella aigua pura d'on vam venir. Poder tornar a dormir en aquella aigua pura. On és el camí?

On és el camí, el camí de la felicitat? On porta el destí? El destí se m'emporta a mi. On puc escoltar, escoltar tan sols la veritat? Jo no sé patir, sé patir fins a defallir. On és el camí, el camí de la felicitat? On porta el destí? El destí se m'emporta a mi. On puc escoltar, escoltar tan sols la veritat? Jo no sé patir, sé patir fins a defallir.