És quan et roben el cor i ja no el trobes, quan dones i dones i no reps res que penses, de què cony serveix si en el Fons tot és cendra? Com una bona idea que et panseix si ningú la sap entendre. O potser no m'explico? Jo no necessito caritat, necessito la veritat hòstia i empassar-me la modèstia i l'angoixa que m'afoga. La bèstia està moixa i costa. Costa rebentar a cops de mai les parets del meu esglai i respirar com mai. Costa arrencar-se la crosta i enriure't del monstre que et crema i s'incrusta en el ventre. Costa trobar la perla dins una ostra. Posar estrelles en el sostre. Viure sense cap resposta i reconèixer que res de tot això és nostre. Va! No pararé de lluitar. Per poc que pugi seguiré buscant. La vida se'n va. No vull haver de plorar quan em vingui a buscar. És la il·lusió de remenar bé les paraules fins a concretar. Arriscar, piscar amb música a la pista. Em pica la curiositat, vull veure al meu artista. Estimar als qui estan amb mi quan tot s'enquista. No tinc bona vista però sé veure un optimista. Aquesta és la gent que vull a prop de mi. Persones amb el cor valent per compartir. Persones que no tinguin por de decidir. Un equip d'amics que ho dongui tot sense patir. Sí, sí. Si ara ja se que no sempre es pot ser bo. Que de tant en tant et trobes amb algun cabró que no es mou per il·lusió, que et prendria les idees i et fotria a la presó però no. No desconfio, tots em comés algun error, ens hem fet els forts, hem perdut el nord. Tots hem desaparegut per amor, ens han trencat el cor i hem tornat amb el mort fred. Costa girar l'esquena quan s'acosta l'ànima en pena qüasi morta. SI n'ets capaç segur que et costa de reconèixer que res de tot això és nostre. Va! No pararé de lluitar. Per poc que pugi seguiré buscant. La vida se'n va. No vull haver de plorar quan em vingui a buscar. És la il·lusió de remenar bé les paraules fins a concretar. Arriscar, piscar amb música a la pista. Em pica la curiositat, vull veure al meu artista. Estimar als qui estan amb mi quan tot s'enquista. No tinc bona vista però sé veure un optimista. No pararé de lluitar. No em deixaré trepitjar. La vida se'n va i no vull haver de plorar quan em vingui a buscar. No pararé de lluitar. No em deixaré trepitjar. La vida se'n va i no vull haver de plorar quan em vingui a buscar. Quan et diguin que no vals digues: Ai manyac! Jo estic lluitant per un somni. Tu, no en tens cap? El que em mou és la passió que em té el cor robat i les males energies me les he empassat. Quan et diguin que no vals digues: Ai manyac! Jo persegueixo el meu somni. Tu no en tens cap? El que em mou és la passió, per això m'he entrenat i les males energies me les he empassat. No pararé de lluitar. No em deixaré trepitjar. La vida se'n va i no vull haver de plorar quan em vingui a buscar. No pararé de lluitar. No em deixaré trepitjar. La vida se'n va i no vull haver de plorar quan em vingui a buscar.

Resulta que la pau és un regal. Resulta que la felicitat no es troba. La felicitat es viu. La felicitat s'escolta atentament com a algú que t'importa. I que el present és de paper d'arròs i es pot fumar i oblidar això tant desastrós. No val la pena oblidar-ho, ja forma part del meu cós. Vaig hibernar com un ós. Per acceptar els meus errors i tornar més refet. Som pasta d'amor, cal acceptar algun retret. De tant en tant el meu cor és el teu cor invertit. M'importa més el teu món que satisfer el meu desig. I potser sono molt cursi però m'importa molt poc. No escric aquí per fer-me el fort, tot el contrari. No busco adversaris sinó amics. Vull volar en bandada pel mig dels núvols del risc. Descobrirem quan es faci de nit que les mirades de complicitat sí que ens fan rics. Que no cal un Palau ni un esclau per ser feliç. Menys és més. Less stress. Descobrirem quan es faci de nit que les mirades de complicitat, sí que ens fan rics. Que no cal un Palau ni un esclau per ser feliç. Menys és més. Less stress. Quanta gent ha oblidat què és respirar? Amb aquesta pressió al pit no es pot volar. Massa trànsit en la ment, massa connexions. Un horrible soroll de Fons. Entra feina, obligacions i factures, descuides els detalls i es desfilen les costures. Desconnectes de l'efecte del món. S'infecta el son i el cel, s'asseca la Font de la mel més pura. Pura com la llum de foc de l'ànima. Cura com escriure sense pressa aquesta pàgina. I el nen que portes dins va plorant com una lloca. Perquè, perquè, perquè a mi mai em toca? Perquè a mi mai em toca jugar. Si ens deixem de divertir, ens haurem de plantejar de tornar a començar. Descobrirem quan es faci de nit que les mirades de complicitat sí que ens fan rics. Que no cal un Palau ni un esclau per ser feliç. Menys és més. Less stress. Descobrirem quan es faci de nit que les mirades de complicitat sí que ens fan rics. Que no cal un Palau ni un esclau per ser feliç. Menys és més. Less stress.