1. |
Por
04:13
|
|
||
Sóc fet de la memòria d’aquesta bella historia d’amor. Bolcant a la guitarra els records que em fan basarda se’m va fent gran el cor. M’escaparé fins la mort d’atrapar-me en un forat, de no anar a buscar la sort. No vull més mentides. Sento que la vida és solament…
Una partida. Jugues o no? Si no et decideixes, perds el guió. Vindrà un campió i et fotrà en un recó ple de trastos. Matarà la puta amb l’as de bastos. I plorarem els que somiem cada dia buscant l’alegria i donem més del que som. Som els valents! Els qui promouen el talent latent dels més lents. Qui comparteix i no es penedeix quan ja no té rés, qui a força coneix i no s’encongeix quan se n’adona que el mal existeix.
Ja no tinc por, por, por, por, por, por, por de ser més fort que tu.
Buscant sobre la fusta, vibrant en busca del meu consol. L’amor per l’harmonia i l’esforç van fer que un dia no em sentís mai més sol. M’escaparé fins la mort de l’enveja i del rancor, de persones fent-se el sord. No vull ser el que fugi, no és cap sacrifici solament…
Aprendre a escoltar els batecs. Entendre mirades. Guardar bé secrets. Regalar abraçades i donar copets a esquenes cansades. Són forces armades que no tiren trets. Paraules d’afecte, poc sovint ens molesten. Són la base del repte. “Dom” amor i et torno respecte. “Dom” amor i et torno respecte.
Ja no tinc por, por, por, por, por, por, por de ser més fort que tu.
Sóc fet de la memòria d’aquesta bella historia d’amor. Bolcant a la guitarra els records que em fan basarda se’m va fent gran el cor. Sóc fet de la memòria d’aquesta bella historia d’amor. Bolcant a la guitarra els records que em fan basarda se’m va fent gran el cor.
Ja no tinc por, por, por, por, por, por, por de ser més fort que tu.
|
||||
2. |
Carnaval
04:47
|
|
||
Avui tinc ganes de posar-me una disfressa. Sortir a lluir en el millor dels carnavals. Avui tinc ganes de ballar entre mig de fressa i si fa falta et ballaré un vals
Cap a la nit ple d’alegria, el cor em dansa. Sense manies, avui no em coneixeran. Avui és el dia de lligar fort els lligams. Moment d’amics que són família com abans.
Mentre tingui la meva gent ja no hi ha pressa. Mentre tingui la meva gent ja estic content. Mentre vegi les estrelles tan sols un cop més. Mentre cregui que la vida està bé tal com és.
Encara la vida ens ha fet moure. Encara que no puguem parlar. Encara que ja no ens donem més corda ni ens vulguem disfressar. Encara que ja no quedem per moldre ni ens puguem abraçar. Encara que podríem fer-nos creure que ens haurem de deixar. No hi haurà millor lloc que allà on hi siguem tots. Compartint dins el cor una mica de foc.
Mentre tingui la meva gent ja no hi ha pressa. Mentre tingui la meva gent ja estic content. Mentre vegi les estrelles tan sols un cop més. Mentre cregui que la vida està bé tal com és.
Avui tinc ganes de posar-me una disfressa. Canviar de rostre i ser lliure per una nit. Protegit. Lliure per una nit.
Mentre tingui la meva gent ja no hi ha pressa. Mentre tingui la meva gent ja estic content. Mentre vegi les estrelles tan sols un cop més. Mentre cregui que la vida està bé tal com és.
|
||||
3. |
Viatge
03:47
|
|
||
Una nova porta veig al final d’aquest llarg viatge. L’obro i torno a començar, no sembla que hagi d’acabar hi haig de saltar de cap. I cap entrebanc farà que se’m geli la sang.
Perquè hi ha un món esperant-me desafiant. Tants nous horitzons per endavant. Vull fer aquest camí tot i que em senti lluny de mi pel desig de tornar-me a descobrir.
Haig d’estar ben preparat per no caure als peus de la nostàlgia. Sé que estàs al meu costat tot i que em senti abandonat. Haig de salvar el demà. Se’m va presentar i em deixar-te tocar.
Perquè hi ha un món esperant-me desafiant. Tants nous horitzons per endavant. Vull fer aquest camí tot i que em senti lluny de mi pel desig de tornar-me a descobrir.
Perquè hi ha un món esperant-me desafiant. Tants nous horitzons per endavant. Vull fer aquest camí tot i que em senti lluny de mi pel desig de tornar-me a descobrir.
|
||||
4. |
Nou home
01:58
|
|
||
Després de conquerir el món i entendre el que l’envolta. Després de fer el mar i l’aire i d’encendre la revolta. Després de ser faraó, emperador o dictador, governador, s’ha adonat que per molt que camini aquest món és rodó. I estén la mà li falta temps. Cada demà més indefens. Aquest nou home no vol guanyar. Aquest nou home no es deixa enganyar. Aquest nou home ha begut la seva sang i glop a glop s’ha sabut escoltar. I glop a glop s’ha sabut escoltar.
|
||||
5. |
|
|||
Aquest amor apassionat, que va tot esvalotat per tornar. Vaig camí a la bogeria, segur que tu em torturaries però jo sé estimar. Ens vam deixar a molt temps però a mi m’ha arribat el moment d’anar perdent. Tu tenies molta raó, em fa molt de mal el cor i em moro per tornar.
I tornar, tornar, tornar als teus braços un cop més. Arribaré fins allà a on ets. Jo sé estimar, jo sé estimar però vull tornar, tornar, tornar.
Ens vam deixar a molt temps però a mi m’ha arribat el moment d’anar perdent. Tu tenies molta raó, em fa molt de mal el cor i em moro per tornar.
I tornar, tornar, tornar als teus braços un cop més. Arribaré fins allà a on ets. Jo sé estimar, jo sé estimar però vull tornar, tornar, tornar.
|
||||
6. |
Mentider
03:43
|
|
||
Amagues el que et mou, vols mentides de debò. Et creus que no ens importa que no hi parem atenció. Així vas per la vida, amagant les teves pors. Potser no te’n recordes però a mi em vas dir que no.
Et podries inventar el teu millor amor. Et podries inventar que tens un do. Et podries inventar tots els records però ni tant sols així et creuràs feliç.
Atrapat no tens sortida. T’has cremat en el teu foc. Foc d’orgull que va per dintre lluitador trampós. Atrapat per la mentida amb cadenes dins el cor. Clous amb pany la teva vida tens servida la tristor.
Et podries inventar el teu millor amor. Et podries inventar que tens un do. Et podries inventar tots els records però ni tant sols així et creuràs feliç.
Ara plores perdut no t’espera ningú. Ets la fulla que el vent s’endú. La poma podrida que cau de seguida que es gira mal temps i tems ser descobert. Però la veritat és que no tens cobert. Fa masses anys que ens enganyes a tots. La gent se n’adona, sembla que te’n fots. Te mare et perdona, ets el nen del seu cor. Però fora d’aquí, davant els perills les teves mentides no et donen consells i et sents petit, et sents ferit, et sents patir.
Et podries inventar que tens un cor on la vida dels demés tenen racó. Et podries inventar que ets molt millor. Et podries reinventar i tornar-te bo.
Et podries inventar el teu millor amor. Et podries inventar que tens un do. Et podries inventar tots els records però ni tant sols així et creuràs feliç. Et podries inventar el teu millor amor. Et podries inventar que tens un do. Et podries inventar tots els records però ni tant sols així et creuràs feliç.
|
||||
7. |
Es fon
03:46
|
|
||
A poc a poc la teva llum es fon en la nit. No sé si m’hi podré acostumar. Diuen que el somriure sempre és viu en l’esperit. Però vull poguer-me’n contagiar.
La teva il•lusió em treia la por, em feia actuar sense pensar. Deies la teva sang és fet d’amor, que tu tens la sort de ser més fort.
A poc a poc la teva llum es fon en la nit. No sé si m’hi podré acostumar. Diuen que el somriure sempre és viu en l’esperit. Però vull poguer-me’n contagiar.
La teva il•lusió em treia la por, em feia actuar sense pensar. Deies la teva sang és fet d’amor, que tu tens la sort de ser més fort.
De ser més fort. De ser més fort. De ser més fort.
|
||||
8. |
La teva pell
03:50
|
|
||
La teva pell és a la seda com el fil és a la tela. Els teus cabells deixen estela. Van fent camí, em fan passarel•la.
No em farà falta gaire temps. No hi haurà cap més moment com el que ara estem visquent.
No em farà falta gaire temps. No hi haurà cap més moment com el que ara estem visquent.
La teva veu me sincera amb els dimonis i les feres. La teva mirada viatgera fa desaparèixer les fronteres.
No em farà falta gaire temps. No hi haurà cap més moment com el que ara estem visquent
No em farà falta gaire temps. No hi haurà cap més moment com el que ara estem visquent.
Sento que ens hem d’escapar. Que avui és el dia que esperàvem per tornar a començar. Et dic que rés és millor que el que sents. Confia en mi. Deixa’m volar. Deixa’m viure el present. És el que vull. Corro rere teu com un animal en zel. Tinc ganes de tu. Et vull veure, et vull fer un petó. I encara que tu i jo som diferents sempre trobem un entretemps per regalar-nos a la vida i evocar-nos al present.
No em farà falta gaire temps. No hi haurà cap més moment com el que ara estem visquent.
No em farà falta gaire temps. No hi haurà cap més moment com el que ara estem visquent
|
||||
9. |
Pels volts
04:10
|
|
||
Pels volts d’una plaça perduda en la pols. Tan sols, paraules al ritme del pols. Et veig però no necessito fer safareig. Olors de Gràcia, a Barcelona et confons. Colors de gent, tots amb el seu rerefons immens. Posar-me a descobrir és massa dens. Algú em convenç, connecto de seguida amb els sentiments. Em mullo de saliva i desfaig les dents. Hauré de posar-me a improvisar. Jugant a somriure ens veu tothom. Encara no sé el teu nom però penso arriscar-me al no. Però penso arriscar-me al no.
Contents, mainada fent bombolles al vent. Invents de jocs amb quatre pedres i el temps es mou però jo no sento aquest enrenou. Dins meu l’espina de voler-me acostar. A prop teu perdo el temps posant-me a imaginar. M’abstreus i l’espai es comença a deformar. Em vull acostar, explicar-te com la vida m’ha fet humà. Que totes les ferides no fan sagnar. Et vull donar el meu cor amb la mà. De sobte em desperta un nen plorar i els meus ulls que et volen trobar també es posen a brollar. També es posen a brollar.
|
||||
10. |
Poder
03:17
|
|
||
El poder s’encomana. Quan ets dalt rés no et para. Des de baix ens aclamen. Fem calaix i no ho saben.
Remena el que no sap remenar. Remena el que no sap remenar. Remena el que no sap remenar. Remenen el que no haurien d’haver remenat.
Una paraula al damunt de les altres. Qui paga mana i qui plora no mama. Busques poder? Només fan un talla. Te’l vols provar? Una mica. No falla. Per la temptació de pujar un esgraó no es pot trepitjar tot allò que t’envolta. Amb cada petjada t’hi quedes. Escolta, el mal se t’emporta. Ja rés no t’importa.
El poder s’encomana. Quan ets dalt rés no et para. Des de baix ens aclamen. Fem calaix i no ho saben.
Remena el que no sap remenar. Remena el que no sap remenar. Remena el que no sap remenar. Remenen el que no haurien d’haver remenat.
Hi foten la grapa. Els mou l’interès. L’excusa perfecte: Al servei dels demés. S’allunyen del poble només per diners. Si la pena parlés ho faria mirant-los als ulls. Un circ de polítics ineptes. Adeptes estúpids que no volen reptes. Es llepen el cul i s’infecten. A qui representen? Es creuen perfectes
El poder s’encomana. Quan ets dalt rés no et para. Des de baix ens aclamen. Fem calaix i no ho saben.
|
Pau Brugada Banyoles, Spain
Jugant amb les paraules com qui munta un castell tremolós de cartes, construeix fortaleses de sorra molla o s’enfila a un arbre per establir-hi una torre de guaita de les que només un nen es pot imaginar, en Pau Brugada ha anat modelant una personalitat pròpia a l’hora d’escriure cançons. Amb una barreja d’opinió i imaginació, va destil·lant la llum del seu foc interior. ... more
Streaming and Download help
If you like Pau Brugada, you may also like: