1. |
On està la gent?
03:24
|
|||
|
Estira'm com si fos una brida, abriga'm donam una sortida, amassa'm com si de farina, dona'm la meva medicina, som la llum que li calia a aquest dia, una font renovable d'energia, l'amor és l'únic que ens salvaria, però ens barallem tot el dia.
Valdria una paraula senzilla, una carícia amb la mirada tranquil·la, amb poqueta cosa es pot fer justícia, fer-se petit no sempre és rendir-se, l'essència pot ser un lloc on vestir-se de pau duna innocència bonica, la teva vida encara no està escrita, tot i que et sembli mentida.
On està la gent? Necessito abraçades urgent. Ploro llàgrimes al vent que es van perdent. El món no està bé o jo no estic bé. Jo no estic bé. El món no. El món no està bé o jo no.
Estima'm com si fóssim família, sentim la sort de viure a la vida, banyem-nos en aigua beneïda, juguem, fem-nos-ho fàcil un dia que se'ns passin totes les agonies.
Mima'm una mica, anima'm. dona'm motius i treu-me els que em lliguen, tira'm llaminadures i cuida'm, a les dures i madures que em buiden, mira'm i digues-me coses fines, obre les portes per on respires, encara sanaran les ferides i trobarem alegries.
On està la gent? Necessito abraçades urgent. Ploro llàgrimes al vent que es van perdent. El món no està bé o jo no estic bé. Jo no estic bé. El món no. El món no està bé o jo no.
|
||||
2. |
Satèl·lit
03:42
|
|||
|
On és en Pau? A la lluna. Diuen: Cau com la ploma. Soc al cau fent la pruna, fent el flam. Traient el fang de la via. Ordenant-me la vida. Vaig curant-me ferides d'un salt. Soc llàgrima assecant-se en la distància. Desapareixo i només deixo la substància i la importància és relativa com la convicció i la raó més primitiva. Aquí dalt d'un estel els anhels són escòria orbitant al voltant de l'eufòria. La flor defallida recordant l'atmosfera quan era ben viva, rebossant, la cirera. Aquí es veuen els traus i la clau del declivi és fer les paus. No vinguis Santa Claus, no vull cap dels teus regals. Jo vull estar en pau amb la terra i el cel blau, jo vull estar en paus. Les creus sobre els peus pesen, les fulles cremen, els arbres resen. Es miren tristos perquè els arrasen, però corren riscos per qui els abraça com qui fa discos i no te casa. Qui vol sentir aquest discurs, quina brasa!
Com un satèl·lit que viu per allà dalt entre la pena i el fred universal. No puc venir, he quedat amb el mal. Que m'excusin quan arribi Nadal.
Aquí no em jutja ningú, no m'afecta el seu voodoo. Bombolles de xampú que la brisa s'endú. Quan hi porto perdut dintre d'aquest taüt hi he trobat el desig que l'ànima m'embruta. Jo vull vibrar, comprendre com es fa per estar content de respirar concentra't a parlar que t'animes a somiar i ja no sabràs tornar. Potser no hi vull tornar. Potser no hi vull tornar. Soc lluny. Però més a prop de mi. Llum al fons del camí. Fum que em va fer patir. Punt i seguit per sortir d'aquí. Per fi. Un final feliç, l'arc de Sant Martí.
No vull sortir d'aquesta closca d'animal no, vull sentir-me com una presa viva, que si torno em persegueix una mentida que em devora i m'abandona a la deriva.
Com un satèl·lit que viu per allà dalt entre la pena i el fred universal. No puc venir, he quedat amb el mal. Que m'excusin quan arribi Nadal.
|
||||
3. |
Per ser feliç
02:51
|
|||
|
Tothom amaga un os sota terra, ningú abandona el seu pastís, encara em queden moltes guerres per ser feliç.
Tothom vol beure aigua ben fresca. Ningú pot viure d'un desert i mica en mica tot s'asseca i el pou té set. Tothom vol fer una gran estrena, guarnir les portes del desig amb flors que ploren la berbena cremant de nit.
Un dos tres corre, tot el teu pes sobra, tot el teu cos obra d'un incomprès, què no has entès? Digues, què no has après? Hola? Sota aquest cel no t'hi falta de res.
Tothom amaga un os sota terra, ningú abandona el seu pastís, encara em queden moltes guerres per ser feliç.
De tant que volem viure gairebé que ja hem mort, volem un munt de coses i totes de cop, volem tornar a viure tots els nostres records, però no hi ha res que arribi sense esforç. Per no perdre tot el que tenim potser hem d'aprendre a no vendre l'essència al ring, I la innocència que és el primer que vivim la podem perdre o la podem pujar a l'Olimp.
Un dos tres a la mosca ja hi és, l'enveja s'apodera del poquet que ens uneix. Quatre, cinc, sis, et veig indecís, la cosa s'esgota i fa un dia ben gris.
Tothom amaga un os sota terra, ningú abandona el seu pastís, encara em queden moltes guerres per ser feliç. Encara em queden moltes guerres. Tothom amaga un os sota terra. Encara em queden moltes guerres per ser feliç.
|
||||
If you like Pau Brugada, you may also like:
featured on Bandcamp Radio Dec 5, 2023
go to album
featured on Bandcamp Radio Nov 2, 2023
go to album
align with Nature's Intelligence
by muva of Earth
featured on Bandcamp Radio Oct 10, 2023
go to album
The “grunge soul” artist draws from influences like Nina Simone, Lianne La Havas, and Kurt Cobian on her new project.
go to album
High (Hagan Remix)
by muva of Earth
featured on Bandcamp Radio Mar 7, 2023
go to album
This debut EP from the Melbourne-based singer and songwriter has a clear nu-soul sound.
go to album
featured on Bandcamp Radio Aug 9, 2022
go to album
