Aquest és el moment. Aquest és el gran moment. Aquest és el moment. Aquest és el gran moment. On has estat tant de temps atrapat? Donant voltes al cap fins a trobar el forat d’un desaigua embussat. T’ho fas ben complicat buscant entendre el passat. Fa que pesi més el temps fa que pesin els intents frustrats. Fart de sentir-me petit en un cercle a l’infinit que jo vull el temps com a amic, no un company ensopit, no un record destruït. Jo vull deixar-los passar, vull poder-los saludar, vull mirar al meu voltant i adonar-me de tant adonar-me de... La vida és un moment, és un sol moment. No fa falta cansar-nos ni apretar les dents. Un sol moment, només és un moment, només és un moment. La vida és un moment, és un sol moment. No fa falta cansar-nos ni apretar les dents. Un sol moment, només és un moment, només és un moment. De tant que em vull explicar no acabo dient res no. Sembla que ja no em conec. Sembla que al cor hi fa fred. Potser és millor estar callat i cuidar més els teus ulls. Hi ha massa nusos ocults entelant el mirall on podríem estar junt. Però si te n’oblides de tot el que tens quan fas veure que no tens sentiments. Ja no te n’adones de tot el que perds quan tires a la brossa cada vers. No te n’adones de la sort que tens i res no dura eternament. Només les engrunes al vent, només engrunes al vent, només engrunes. La vida és un moment, és un sol moment. No fa falta cansar-nos ni apretar les dents. Un sol moment, només és un moment, només és un moment. La vida és un moment, és un sol moment. No fa falta cansar-nos ni apretar les dents. Un sol moment, només és un moment, només és un moment.

Sé que les ombres van amb mi pel que jo vaig decidir i pel que no vaig decidir sé que, sé que la pena pesa quan la tinc al ventre, aquí dins en el centre em rebenta. És com una agulla que em jutja i cada vegada que punxa la pluja apaga la flama com una dutxa freda. Que calma la fera que la refreda i la vulnera. Que em tira a terra, em converteix en pedra. No sé com es colla això que trontolla. Voldria fer-ho fàcil, però se me’n va l’olla i començo a criticar-me sense filtre fins que el mar plora per dintre i em fa asseure i penedir-me. Hola, t’estava esperant ben sola, ho estaves veient però mirant per sobre, no estàs connectant estàs sobre una ona, surfejant o fent una bola. Volo com la vela navegant per la vora no marxo gaire lluny només serà una estona. Si estic rapejant estic sentint com vola tota aquesta pena del nus a la gola. M’hi acosto a cada posta, però costa massa no sé que em passa que tot em gasta estic sol a casa cuinant-me pasta pensan-te massa. Vull una abraçada però tu vius a Alaska. M’he cansat de parlar. Vull callar i estimar. Vull deixar de jutjar, vull deixar-me portar, vull deixar-te parlar. No vull tornar-te a somiar, ni haver-me d’acomiadar. No vull deixar-te marxar, però no ho puc evitar això no ho puc evitar. Hi ha poca llum dins la cova aquí on m’amago. Les meves intencions són cançons que mai acabo. Voldria ser-me franc, però al final sempre m’ho pago i em pesa més la factura que el dubte quan fracasso. Voldria ser la lluna i amagar-me quan no miren, tornar-te a dibuixar de carícies la camisa. Abrigar-me en el racó que em donaves com amiga, però la por em glaça l’alè i respirar és la medicina. Volo com la vela navegant per la vora no marxo gaire lluny només serà una estona. Si estic rapejant estic sentint com vola tota aquesta pena del nus a la gola. M’hi acosto a cada posta, però costa massa no sé que em passa que tot em gasta estic sol a casa cuinant-me pasta pensant-te massa. Vull una abraçada. Vull una abraçada. T’enyoro i volo com la vela navegant per la vora i t’enyoro. T’enyoro i volo com la vela navegant per la vora. Volo com la... Només serà una estona. No marxo gaire lluny, només serà una... No marxo gaire lluny, només serà una estona. Quan et sento aquest mal se’n va en una cançó d’amor. Et dono aquest tros del meu cor per si em vols fer algun favor. Quan et sento aquest mal se’n va en una cançó d’amor. Et dono aquest tros del meu cor.

Jo m’he imaginat que m’imagines com una pàgina il·lustrada del teu llibre. Imaginant la vida sense pressa i a la vida real visquent a dins de la tempesta. No entenia el concepte d’amor i la veritat és que ara tampoc, però ja no intento entendre-ho tot. Això és mentida. Ja ho sé, però així és el joc i sempre perdo la partida. Guanya el moviment, guanya el canvi i els cicles. Soc insignificant i això em fa sentir lliure. M’he vist des de fora, tercera persona i he pensat, xaval com t’emmarrones. Mentre escric això em sento molt allunyat del centre. No vull oposar-me més al que és inevitable. Sento gratitud eterna per aquest viatge i vagi a on vagi em sento com a casa. M’agafo a les coses bones. Passejo amb les meves penes allà a on hi van naixent les hores, allà a on s’hi fan els bons poemes. Si m’agafo a les coses bones, em surten ales a l’esquena. Si m’agafo a les coses bones la vida no dona tants problemes. Vull sortir de mi per respirar una mica, escoltar un amic i entendre el que m’explica. Vull ser feliç amb el que tinc saber què significa i servir-me de l’instint que és el que menys critica. Vull jugar a caniques a coses ben petites. Vull sortir del cercle de persones preferides. Conèixer altres vides. Donar-me vitamines. Estimular al meu cor a detonar totes les mines que portem a sobre des de que som petites. No hi caben al cova tantes llunes maleïdes. Algú ha cosit la vora del vestit que més transites si potser no és per tu sinó per moda que el visites. A cada aurora una nova fita una porta una sortida una nova tirita, un nou intent per oblidar això que t’identifica. Per tornar a desfullar la flor de margarita. M’agafo a les coses bones. Passejo amb les meves penes allà a on hi van naixent les hores, allà a on s’hi fan els bons poemes. Si m’agafo a les coses bones, em surten ales a l’esquena. Si m’agafo a les coses bones la vida no dona tants problemes. Si m’agafo a les coses bones la vida no dona tants problemes. Si m’agafo a les coses bones la vida no dona tants problemes.